Un Republicà d'Arenys de Munt

Una obscenitat en temps de crisi

2011-12-17T12:09:00.000-08:00

El sou del gerent de l'Ajuntament d'Arenys de Munt és una obscenitat en temps de crisi. En un moment de retallades generalitzades, amb unes minses subvencions per a les entitats, i fins i tot haver de tancar la sala d'exposicions, però tanmateix ens podem permetre el luxe de pagar 64.000 € de sou a un càrrec de confiança de la CUP amb la funció de gerent.

No només inexplicable el que tracta d'explicar l'alcalde, també inexplicable que ens digui que fer fotocòpies és més barat que fer-nos arribar els documents del ple per correu electrònic. Només hi trobo una explicació lògica, que és posar pals a les rodes a la tasca de l'oposició. Això és la mostra d'una actitud continuada de menyspreu cap a l'oposició, i en especial cap a ERC. Una actitud que de manera continuada i deliberada es duu a terme des de l'alcaldia, senyor Jiménez, amb la complicitat del primer tinent alcalde, senyor Molons. Un 'mano a mano' que sembla no tenir aturador.

Tall de veu de l'explicació de l'alcalde y la meva resposta al ple d'aquest 15 de desembre

Portem, més o menys, 6 mesos de mandat i en aquest temps la qualitat democràtica al nostre poble s'ha devaluat enormement. És extremadament complicat presentar mocions, que segons teníem acordat, podem presentar-ne una a cada ple, però per desembre no en han deixat presentar-ne cap ni una, tampoc al mes d'octubre. Sortosament, al ple de novembre, vam poder presentar la moció sobre retallar les subvencions als partits polítics que van votar en contra CUP i CIU. Arribar a colar-ne una costa Déu i ajuda. Per aquest mes de desembre, les dues mocions que pensàvem presentar no han arribat vives al ple -la moció en solidaritat amb el poble de l'Aldea i la moció per treballar amb la banca ètica-.

Estem patint un linxament públic per part del senyor alcalde -suposo com a resultat d'una estratègia premeditada que ve de lluny-. Si no era suficient que l'alcalde ens denuncies per opinar políticament per defensar el nostre dret a presentar mocions -els del jutjat encara es deuen petar de riure-, si no era suficient malgastar temps i recursos municipals intentant deixar-nos a l'equip d'ERC com uns manipuladors malvats, ara, en aquest ple de desembre, vam haver d'aguantar una situació tan surrealista que encara em costa creure que passés. Que el senyor Molons ens llegeixi la cartilla als regidors d'ERC per anar a la GUSAM a fer una visita de cortesia sobrepassa el súmmum de la prepotència. Quina manera de perdre el temps i energies. No m'estranya que a la ciutadania li arribi la percepció que els polítics perdem el temps en baralles estèrils. No tinc cap dubte, perd el poble, no hi guanya ningú. En tot cas, a pesar del que ens està caient, no llençarem la tovallola, Arenys de Munt es mereix uns polítics que treballin pel poble i assumeixin iniciatives que portin la nostra vila endavant, sigui del color que sigui.

Arenys de Munt no es mereix que s'utilitzi l'altaveu de les notes de premsa de l'ajuntament per a desacreditar a ningú. Que es deixin de punyetes, de lluites absurdes, i ens dediquem tot plegats -govern i oposició- a treballar, confrontant i debatent idees -ningú té la raó ni la veritat absoluta, però entre tots ens hi podem acostar- amb transparència, honestedat i rigor. És el nostre deure.

No tinc por

2011-10-23T12:02:00.000-07:00

La nit de divendres vaig rebre un missatge al mòbil. Un veí d’Arenys de Munt m’informava sobre la darrera nota de premsa publicada al web de l’ajuntament “L’alcalde insta ERC a rectificar públicament per haver manipulat informació amb l’ànim de confondre els arenyencs”. Ahir, mentre estava a la trobada municipalista d’ERC a Lloret de Mar, vaig rebre un nou sms amb la foto dels cartells que ha penjat l’ajuntament en els quals se’ns insta a rectificar en un termini de tres dies. Aquest termini finalitza dimarts –suposo que comptant dies festius i laborables-.

Aquesta tarda he passat per davant l’ajuntament, avui obert en ocasió del ball que organitza l’Esplai Verge del Remei i he pogut observar els cartells en colors llampants, penjats a les portes de vidre, sobre l’exigència de rectificació a ERC per part del senyor Alcalde. Al llarg del dia m’he trobat amb veïns i veïnes que, en bona part desconeixedors de l’activitat de la política municipal, es decantaven entre la broma preguntant-me si m’haurien de portar tabac a les visites a la presó i la perplexitat, “no te altra cosa que fer l’alcalde?”. De fet, la situació vista des de la perspectiva del sentit comú adquireix una naturalesa còmica.

Les exigències del senyor alcalde mitjançant una nota de premsa i els cartells penjats les darreres 24 hores, afegeixen una nova interpretació restrictiva de l’activitat política a Arenys de Munt. Si fins ara hem posat de manifest les dificultats que tenim els grup d’ERC en presentar mocions, ara se suma la dificultat que tenim en exposar opinions marcadament divergents a la del senyor alcalde.

Al darrer ple d’octubre vam debatre i votar diferents punts de l’ordre del dia, una moció del PSC i les preguntes adreçades a l’equip de govern que va respondre sense cap mena de problema i tensió. Algunes prou consistents com per exemple sobre el canvi de criteri per salvar els 645.000 € de subvenció de la biblioteca i la pregunta sobre el procés de selecció del personal de GUSAM. De fet, vaig trobar a un alcalde diferent; contingut i no agressiu. Podem discrepar, es clar, però sempre des del respecte.

Ara bé, la mala notícia del darrer ple va ser, de nou, les dificultats en presentar una moció. Varem presentar fins a tres propostes diferents per a ser votades, en el marc del debat democràtic que ‘tots volem’. Però cap d’elles va arribar ‘viva’ al ple. De fet, la moció és l’única eina que disposem els partits de l’oposició per presentar iniciatives en benefici del nostres poble permetent el debat democràtic -a les preguntes i precs no podem fer debat ni tampoc confrontar idees-. Tenim per exemple un cas curiós, una moció que ha estat presentada i votada a d’altres municipis de Catalunya, com és la proposta d’ERC de penjar l’estelada del balcó de l’ajuntament tot l’any, que no es va poder presentar com a moció, només com a prec, la qual cosa no va permetre el debat i votar democràticament en un consistori en el qual el govern municipal es declara independentista.

Després de treballar propostes per presentar al ple, després de moltes hores de dedicació per presentar idees que creiem constructives i convenients per a Arenys de Munt, ens trobem que hem de dedicar-hi encara més energies en convèncer a l’alcalde sobre la conveniència de debatre, confrontar idees i votar-les al ple. Tot plegat, un malbaratament d’energies innecessari. Inaudit en un estat de dret.

Resulta encara més incomprensible que aquestes restriccions vinguin d’un polític que durant el passat mandat es va estrenar al primer ple fent 150 preguntes, i durant els darrers quatre anys, presentant 2, 3, 4 mocions al ple sobre temes molt diversos i que, en molts casos, ERC hi va donar suport perquè enteníem que eren bones propostes. Ara, aplicant els criteris restrictius actuals, moltes d’aquestes iniciatives no haguessin estat possibles de portar a terme. És per això que la gent d’ERC exigim que se’ns respecti el nostre dret a presentar iniciatives constructives -una moció per ple- i que es puguin confrontar i votar, i que, en el marc d’un estat de dret, no se’ns hauria de negar.

Les exigències i les possibles denúncies no em fan por. Estic convençut que el que defenso és just, renunciar a opinar, a interpretar la realitat d’una manera que no li agrada al nostre alcalde, és renunciar al dret democràtic de participació política. Treballaré perquè així sigui fins a la darrera conseqüència, i en tot cas, assumiré la meva responsabilitat. És el meu compromís amb els 820 veïns i veïnes que ens han fet confiança. Els companys i companyes d’ERC no podem renunciar a fer política, és el nostre deure.

Senyor alcalde, no tinc por.

SALVEM CAN GLOBUS: 27 DE JULIOL DE 2007

2011-08-07T03:36:00.000-07:00

Gustau Adzeries, una persona compromesa amb la història i el patrimoni del nostre poble, en el seu article publicat al Batec de març de 2007, titulat “Can Globus a la U.C.I.” feia un comentari del tot clarivident: “Si un miracle cívic no hi posa remei, les cases i el seu entorn, que coneixem com a “can Globus” desapareixeran sota la força de les maquines excavadores.”

Mesos més tard, aquell miracle cívic el van portar a terme un grup de veïns i veïnes d’Arenys de Munt. A corre-cuita i improvisadament van posar en marxa una campanya que reivindicava la preservació de les masies de Ca l’Espàrrec. Ho van fer de la manera més vistosa possible, amb la penjada d’una gran pancarta sobre el pont de la riera amb el lema “Salvem Can Globus”. Era el 27 de juliol del 2007.

Quan recordo en aquell dia d’estiu, em retrobo amb uns moments molt importants en la meva vida que mai podré esborrar, i que van ser crucials per canviar el que fins llavors semblava únic destí possible per a Villa Josefa i Mas Talleda: l’enderroc i desaparició.

L’estiu de l’any 2007 semblava que la discussió sobre la l’enderroc de les masies històriques, restaria circumscrit només en l’àmbit polític, però la irrupció d’una nova plataforma ciutadana que reivindicava la seva preservació va aixecar les expectatives de salvació d’una part molt important del patrimoni històric i arquitectònic d’Arenys de Munt. El 27 de juliol de 2007 s’inicià una campanya que aconseguiria un extraordinari impacte mediàtic a nivell local, comarcal i nacional.

La Plataforma pel Patrimoni rebé l’adhesió i suport d’entitats i dels partits de l’oposició per portar a terme la recollida de més de 1.200 signatures i la tasca de difusió de la problemàtica sobre el futur de les cases Villa Josefa i Mas Talleda. La pressió exercida per la mobilització ciutadana, els mitjans de comunicació i els partits de l’oposició va forçar a l’Equip de Govern ha declarar públicament que almenys durant el mes d’agost no es permetria l’enderroc.

La Plataforma continuà fent actes públics i festius, i publicant articles al Batec insistint en la preservació del patrimoni històric d’Arenys de Munt i posant de manifest les incoherències i les contradiccions del mateix equip de govern en relació a l’afer “Can Globus”.

Han passat 4 anys des de que es va iniciar la campanya de sensibilització ciutadana “Salvem Can Globus” i la recollida de signatures a contrarellotge. Aquella tasca portada a terme per veïns i veïnes, sense cap interès personal més enllà de lluitar per la defensa del patrimoni històric i cultural d’Arenys de Munt i que van dedicar temps i energies per treballar en benefici de nostre poble, es mereixen un reconeixement: en Fèlix Camps, en Guillem Huertas, l’Anna Majó, en Gustau Adzeries, la Remei Rossell, la Teresa Forn, en Joan Bayona, la Tònia Vila, en Toni Cantallops, la Maria Rosa Salvadó, en Gaspar Casals, a tots ells els hem de donar les gràcies per la seva perseverança i dedicació per tal de donar una nova oportunitat a la preservació del patrimoni històric de la nostra vila.

Article publicat al Batec, juliol 2011

Una minoria violenta no desligitima un moviment

2011-06-18T12:18:00.000-07:00

Reflexions personals

2011-05-29T06:47:00.000-07:00

Els resultats de les eleccions municipals de diumenge passat han estat inequívocs. Arenys de Munt aposta per un canvi real. Un 50% dels vots han fet confiança a les dues forces polítiques que s’han mantingut a l’oposició els darrers 4 anys. La Candidatura d’Unitat Popular -CUP- ha superat amb escreix les previsions més optimistes, han passat d’un regidor a quatre. Aquest increment exponencial de vots i regidors els ha portat a guanyar les eleccions, superant per 35 vots a ERC, segona força política, que ha empatat en nombre de regidors. Als companys de la CUP els hem de felicitar pels excel•lents resultats obtinguts.

El missatge de l’electorat ha estat contundent. Les dues formacions guanyadores -CUP i ERC- independentment dels pactes amb altres partits per conformar el nou govern, estan legitimades per pilotar el timó d’Arenys de Munt els propers quatre anys. Personalment, no em postularé per una de les diferents opcions possibles -bipartit, tripartit o govern de concentració- per fer rutllar l’ajuntament, però en qualsevol cas, entenc que seria difícil explicar a la ciutadania que ens ha donat confiança, que es pugui excloure a ERC -puntal de la renovació política els darrers quatre anys- del nou govern municipal. Aquest possible escenari contribuiria al descrèdit de la classe política i que, amb tota probabilitat, passaria factura a la formació que faci cas omís del voler popular.

En el moment que escric aquestes línies encara no hi ha un acord de govern tancat. Però no tinc cap dubte que el partit que em sento orgullós de pertànyer -Esquerra Republicana de Catalunya- amb la força del resultats obtinguts en les eleccions del 22 de maig, condicionarà qualsevol pacte polític a un canvi de rumb de l’acció política municipal. Sense la feina feta pels companys i companyes de la secció local, ERC no hagués esdevingut un puntal de la renovació política a l’ajuntament d’Arenys de Munt.

És un gran honor i una gran responsabilitat ser regidor del poble on visc. Formar part de l’Ajuntament d’Arenys de Munt, en un context de recessió econòmica que tots patim i en especial les famílies treballadores, és un repte que exigeix una entrega molt important. L’any 2007 em vaig sumar al projecte polític d’ERC per Arenys de Munt encapçalat per en Joan Rabasseda, un projecte polític en el qual crec fermament i em sento orgullós de representar. Han passat 4 anys de dur i constant treball amb els companys del grup municipal i la secció local, la qual cosa m’ha aportat una major perspectiva de la complexitat de la gestió política. Tenim un difícil escenari econòmic per endavant -el més complex dels darrers 32 anys- que haurà d’encarar el nou govern municipal del mandat (2011-2015) que tot just comença.

Per últim, vull agrair als veïns i veïnes d’Arenys de Munt que ens han fet confiança. Treballaré de valent per no decebre’ls. És el meu deure treballar sempre amb fermesa, idees clares i coherència, sigui com a membre del nou govern -apostant per una nova manera de fer política- o a l’oposició -construint amb alternatives-.

Josep Sànchez i Camps
4rt regidor d’ERC a l’ajuntament d’Arenys de Munt

4 anys construint l'alternativa de Govern a Arenys de Munt

2011-04-18T14:44:00.000-07:00

Skate Arenys de Munt, passat i present

2011-03-27T14:51:00.000-07:00

A ERC Arenys de Munt ens interessa el passat, el present i el futur del nostre poble.

CIU i els cants de sirenes de la socialització de la gestió de l’aigua

2011-03-02T10:00:00.000-08:00

Foto: Joe Shlabotnik (Creative Commons licencenced content)

El debat sobre quin sistema aplicar a la gestió integral de l’aigua a Arenys de Munt s’ha tancat inconclús i mancat de suficient rigor tècnic. Un equip de govern en hores baixes -AM2000 i CIU- ha assumit la decisió política de socialitzar la gestió integral de l’aigua a través de l’empresa pública municipal GUSAM SA sense informació contrastada ni consens polític.

Els arguments que justifiquen la gestió pública de l’aigua semblen, a primera vista, prou convincents. Si una empresa multinacional fa negoci a costa de mercadejar amb un bé comú i un dret bàsic com és l’aigua, per què no ho podem fer nosaltres revertint els beneficis en el poble? Qualsevol persona se sumaria a aquesta proposta a ulls clucs sense llegir la lletra petita. Alguns dels nostres polítics locals, fent gala d’un fals bonisme, la ignoren. Centrar el debat en el terreny ideològic sense aprofundir en l’anàlisi dels factors financers i tècnics elementals és un greu error i una irresponsabilitat política.

L’equip de govern defensa amb vehemència els avantatges de la gestió publica de l’aigua que en altres municipis ha reportat beneficis econòmics i socials. I és cert, però aquests models de gestió pública no són equiparables amb el nostre municipi. Paràmetres clau que marquen el llindar mínim d’equilibri financer en relació al règim tarifari actual -volum de negoci, població, dispersió geogràfica, etc- fan incompatible la viabilitat econòmica de model públic de gestió integral de l’aigua a Arenys de Munt, a on es pretén aplicar un fenomen insòlit: una economia decreixent d’escala.

Si ens atenem als comptes de resultats que SOREA ha presentat a l’ajuntament els darrers anys, l’empresa privada i actual concessionària de la gestió de l’aigua a Arenys de Munt, l’explotació del negoci de l’aigua en el nostre municipi ha estat deficitària tot i que SOREA aprofita l’economia d’escala d’una estructura administrativa, tècnica i de personal que dóna servei a bona part dels pobles de la comarca del Maresme.

Un altre element que pot complicar encara més la difícil equació entre la contingència tarifària i la millora de la xarxa d’abastament d’aigua és el desenvolupament d’un pla director integral de l’aigua. Seria compatible la contingència tarifària, la viabilitat de l’empresa pública municipal GUSAM SA i desenvolupar, per exemple, el pla director del clavegueram que l’any 2007 es valorava en 6 milions d’euros a raó 240.000 € anuals -preus nominals- els propers 25 anys? Sembla difícil sostenir l’argument que la gestió integral de l’aigua a Arenys de Munt ens permetrà reduir les tarifes i al mateix temps incrementar les inversions necessàries per millorar la xarxa d’abastament i clavegueram. L’escenari es complica encara més quan es vol imposar un model de gestió pública contrari als criteris d’eficiència i eficàcia empresarials més elementals, vinculant l’empresa GUSAM SA a l’operació.

Altres incerteses en relació al traspàs de la concessió poden condicionar les finances públiques a curt termini. A hores d’ara no sabem quin import caldrà pagar a SOREA per rescatar la concessió en concepte d’indemnització per les inversions realitzades, tot i que és un concepte quantificable des d’un punt de vista tècnic. Tampoc s’ha valorat l’esforç financer d’injecció de capital que requereix GUSAM SA per posar en marxa la gestió integral de l’aigua a partir del 15 de setembre. L’any 2010 l’empresa municipal va requerir d’una injecció extra de capital públic de 130.000 € per equilibrar el seu balanç. Tot apunta que aquest any 2011 l’ajuntament continuarà aportant finançament públic a l’empresa municipal GUSAM SA per a la seva supervivència, a banda de la injecció de capital que es requereix per a l’explotació de la gestió integral de l’aigua a Arenys de Munt. Poder comptar amb el pressupost municipal d’enguany ens facilitaria la tasca d’esbrinar el cost i el finançament de l’operació. Deliberadament o no, sembla que no s’aprovarà abans de les eleccions de maig.

Estem a tres mesos de les eleccions municipals i es confirma l’estratègia de fugida endavant del partit polític que sobreviurà a l’equip de govern -CIU- amb la complicitat del socialisme quimèric reencarnat en la CUP, tot confiant que centrar el discurs sobre la gestió de l’aigua en termes populistes donarà el seus rèdits electorals. Un cop més, el tacticisme polític s’imposa als interessos generals.

Autobiografia o novel·la de ficció?

2010-09-14T15:00:00.000-07:00

El passat 8 de setembre vaig rebre un correu en el qual se m’informava que l’11 de setembre sortiria a la venda el llibre autobiogràfic escrit per l’impulsor de la consulta d’Arenys de Munt, Josep Manel Jiménez amb pròleg de l’historiador Jordi Bilbeny.

Com conec a en Josep Manel, no m’ha sobtat gens que un any desprès de l’històric 13 S, el guia espiritual de les consultes hagi plasmat en un llibre la seva perspectiva dels fets que van fer possible l’èxit de la consulta popular d’Arenys de Munt. Probablement ens trobem davant un bestseller amb vocació d’esdevenir un llibre d’obligada lectura per a estudiants d'història contemporània a la Catalunya independent del futur –el llibre vermell de les consultes populars–. Tampoc m’ha sobtat trobar-me amb persones al·ludides en el llibre i que després de fullejar-lo s’han emprenyat. Suposo perquè, des del seu punt de vista, el llibre no recull de manera fidedigne la realitat dels fets. Podem demanar objectivitat i imparcialitat a una autobiografia?

Després de rumiar-ho molt, tot i que en Josep Manel no és, ni ha estat, ni serà mai sant de la meva devoció, penso comprar el llibre. El llegiré i exposaré el meu punt de vista. Els que vam treballar per l’èxit de la consulta d’Arenys de Munt també podem exposar fets pocs coneguts des d’una perspectiva tan parcial i esbiaixada com podria ser una autobiografia. O no?

Article publicat a indirecte.cat

http://in.directe.cat/josep-sanchez-i-camps/blog/4244/autobiografia-o-novella-de-ficcio

L'esperit d'Arenys de Munt

2010-08-14T08:24:00.000-07:00

“Deixeu que els independentistes s'apropin a mi; no els hi impediu;
perquè dels que són com ells és el regne de Déu.”

Recordo amb nostàlgia aquells mesos d’estiu quan un grup de persones d’Arenys de Munt ens vàrem posar a treballar plegats per plantar cara a l’Estat espanyol. Era una aposta valenta i agosarada, tot i que només es tractava de posar en marxa una primera consulta sobre la independència a Catalunya sense cap mena de suport ni vinculació institucional, la càrrega simbòlica de l’acte va aconseguir fer trontollar els fonaments franquistes de l’actual estat espanyol.

Érem una comissió molt heterogènia que aglutinava ciutadans provinents d’entitats i associacions del poble, polítics locals, militants i persones sense cap mena d’implicació política. Tot teníem molt clar que la unitat d’acció i el treball rigorós era la garantia per aconseguir guanyar el pols a l’estat espanyol.

Ho vam aconseguir. No només vàrem fer una primera consulta popular -simbòlica- sobre la independència, el nostre esforç va exposar a l’opinió pública mundial les profundes mancances democràtiques del mateix estat espanyol, que va fracassar en el seu intent de silenciar un acte democràtic utilitzant tots els engranatges polítics, judicials i mediàtics al seu abast.

Arenys de Munt va donar una lliçó d’unitat d’acció de la ciutadania i dels partits polítics. Era l’esperit d’Arenys.

Ha passat quasi un any ençà un 13 de setembre la ciutadania d’Arenys de Munt amb el suport de catalans i catalanes vinguts d’arreu del país, vàrem apostar sense complexos pel dret a decidir. Eren bons temps. Ara sembla que aquest esperit d'Arenys de Munt, un esperit aglutinador de l'independentisme social i polític ha quedat esborrat pels personalismes i el tacticisme polític de curta mirada. Quina llàstima.

Estem encara a temps de recuperar l'esperit d'Arenys de Munt?

Article publicat al bloc indirecte.cat

Estirar més el braç que la màniga

2010-07-27T10:14:00.001-07:00

Encara resta un any de mandat i sembla que se’ns farà llarg enfilar els darrers 12 mesos abans la ciutadania pugui votar una alterativa al malson que patim des de que el tàndem –Carles Mora i Alfons Molons– van decidir assumir el pes de les màximes responsabilitats del govern municipal. Malauradament, els dos "homes forts" d’AM2000 i CIU, han destacat per exhibir una actuació política erràtica i mancada lideratge. Tot i l’evident incapacitat d’ambdós polítics, aquests, contràriament, són els més ben pagats del consistori i, ambdós, esdevenen figures reconegudes pels seus respectius partits polítics a nivell nacional -Carles Móra- i comarcal -Alfons Molons-.

Sembla mentida, però qui ha demostrat un nivell d’incapacitat desconeguda per tirar endavant Arenys de Munt, ara es postula com un dels màxims exponents de la regeneració política del nostre país. Seria injust però, no reconèixer la seva capacitat innata per les relacions públiques, però es clar, no de les relacions públiques es treu un poble del forat, i molt menys si el que pretén el senyor Móra, en un futur llunyà o més proper, és salvar el país.

Mentre el nostre alcalde es dedica a donar lliçons de moral i de regeneració política, les finances locals caminen irremeiablement cap al col·lapse. I mira que vàrem avisar... Ja l’any 2007, vam preveure els efectes de la crisi i vam fer propostes al respecte. I des del govern ni cas. Han passat anys, i moltes propostes, il·lusions i treball que ha quedat en no-res. Una des les darreres propostes que hi vaig destinar moltes il·lusions i energies era la creació de la mesa anti-crisi. Ens van dir que si. Era l’estiu del 2009, i encara no s’ha fet res, tot i que des d’ERC ho reclamen amb insistència.

Portem anys patint la mala gestió de les obres públiques i dels nous equipaments, amb una despesa corrent i de personal que no es cobreix amb els ingressos ordinaris. En definitiva, a banda de la crisi, ara patim les conseqüències d’haver estirant més el braç que la màniga. I mira que vàrem avisar...

Esclavitud en el segle XXI

2010-01-16T15:37:00.000-08:00

De la servidumbre moderna from Les Temps Bouleversés on Vimeo.

Xantatge emocional

2009-12-05T13:20:00.000-08:00

Darrerament estem assistint a un espectacle de la política municipal poc saludable des d’un punt de vista ètic. Dient això no estic fent cap revelació. Segurament tots hi podem estar d’acord. Només cal escoltar els plens per adonar-se’n. Ara bé, si entrem en un debat per esbrinar i delimitar les responsabilitats d’aquesta situació és possible que no arribem a cap consens.

Tots prioritzem el nostre temps d’acord amb les nostres obligacions, aficions, interessos i d’altres tasques menys o més volgudes del dia a dia. I es clar, no cal ser sociòleg per afirmar que no és una prioritat per a la majoria de la ciutadania escoltar-se els polítics. Quan alguna vegada ens arriba un missatge polític, una interpretació de la realitat, el més probable és que l’acceptem o el rebutgem d’acord amb les nostres creences i valors, però també en relació amb els nostres interessos.

És de coneixement públic que des del poder es pot posar en marxa d’una manera més efectiva l’estratègia de manipulació de la realitat. Normalment s’acaba imposant aquella que projecta qui està legitimat per a governar. Es clar que hi ha excepcions. I es clar que aquest principi es trenca davant l’eclosió d’una problemàtica que afecta d’una manera extrema a bona part de la ciutadania, i quan aquesta no té una resposta adequada per part dels grups que regenten el poder.

Des del poder, sense ambigüitats, i amb la complicitat de persones representatives i afins, mitjançant un argumentari simple, entenedor i emotiu és relativament fàcil imposar-se. Per contra, qui gosa oposar-s’hi, ha de fer filigranes per explicar les raons del perquè les coses es fan sense respectar les regles de joc, negligentment i malbaratant els recursos públics.

Però, per què perdre energies en fer oposició amb tesis doctorals farcides d’impecables arguments si, al cap i a la fi, el que funciona és el xantatge emocional?

Una lliçó de perseverança

2009-10-02T13:39:00.000-07:00

Aquesta tarda, mentre passava per un carrer cèntric de Badalona m’he trobat amb un conegut. M’ha aturat com sempre fa, m’ha donat la mà i m’ha preguntat el que sempre em sol preguntar cada cop que coincidim:

–Hola amic, què tal?

–Doncs mira ara me’n torno cap a casa. Avui pleguem més d’hora que és divendres.

–Jo també plego ara. –M’ha contestat –.

Ens hem tornat a donar la mà i ens hem dit adéu.

No recordo bé el seu nom. No sóc una persona amb bona memòria pels noms, i menys quan es tracta de noms en una llengua pròpia del Senegal. El conec des de fa dos anys. Sempre que me’l trobo per Badalona està enfeinat recollint ferros, alumini i qualsevol material que es pugui reciclar i que el drapaire pagui prou bé. Es queixa que d’ençà hi ha crisi la competència ha augmentat, i cada cop costa més guanyar els diners suficients per poder cobrir les necessitats diàries. Viu amb altres companys senegalesos i sempre l’he vist somrient i segur d’ell mateix. Tot i que la seva situació no ha anat a millor en aquest temps, ell no llença la tovallola. Em diu que és un emprenedor que lluita per poder muntar el seu propi negoci.

És nascut a Dakar, i al Senegal es dedicava a la pesca. A Badalona no pot treballar com a pescador. No té els papers en regla. Admet que les coses estan difícils, però manté l’esperança i les il·lusions. Tota una lliçó de perseverança.

SÓC UN MANDRÓS?

2009-09-30T14:45:00.000-07:00

Avui em miro el bloc i veig que des de març no he afegit cap nova entrada! XP

Suposo que algunes persones -suposant que hi hagi algú més enllà de mi mateix que llegeixi aquest bloc- deuen pensar que estic massa enfeinat o bé que la mandra m'envaeix per complert i em deixa cao abans de començar a escriure una sola ratlla.

No penso justificar-me. Tan se val. Reconec que sóc persona mandrosa quan es tracta d'escriure temes personals, parlar d'un mateix o fer la feina pròpia. Però quan es tracta de treballar per a projectes més transcendents que la pròpia existència, llavors sí, les ganes i l'empenta prenen possessió de mi mateix i començo a treballar sense miraments, sense tenir en compte el temps i els compromisos. Les hores de dormir es redueixen i l'alimentació se'n ressent. No cal dir que també la vida social i familiar. Això em recorda el perquè algunes persones del meu entorn s'emprenyen amb mi.

Cada cop que m'embarco en una nova aventura sé del cert que no podré preveure com acabarà, però, en qualsevol cas, sempre em farà anar de bòlid. Es clar, que l'esperit de tirar endavant, la il·lusió i les ganes t'ajuden a superar entrebancs i les dificultats que resultaven impossibles. De vegades les aventures també tenen el seu costat fosc.

Em diuen que hauria d'acostumar-me al joc brut. Que t'esborrin com si mai haguessis estat és un cop difícil de pair. De fet, conec a moltes persones anònimes que sempre empenyen, dia si, dia també, perquè les il·lusions i les utopies transcendeixin. Ells saben que ho fan i estan satisfets, i no s'encaparren a pensar si altres els esborren o no. No defalleixen.

Continuem empenyent doncs. Ramon no defalleixis. Ningú et podrà esborrar.

IBI, una pujada d’escàndol davant la indignació popular

2009-03-29T14:29:00.000-07:00

Tal i com vaig denunciar en aquest blog el novembre del 2008 l’Ajuntament d’Arenys de Munt va aprovar una pujada d’escàndol de l’Impost sobre béns immobles (IBI). Un increment del 17,5% de mitjana que en molts casos supera el 20%. Passar d’un tipus impositiu del 0,72 al 0,79, juntament amb els increments de valor cadastral, havia de traduir-se en una pujada històrica del rebut de l’IBI. Aquest fet ha desfermat la indignació de molts veïns del poble, la qual cosa s’ha traduït en una mobilització popular de recollida de signatures contra el nou rebut de l’IBI i la probable constitució d’una plataforma veïnal.

Carles Móra, el teu amic
Aquesta pujada de l’IBI trenca d’una patacada el populisme que ha caracteritzat el govern d’en Carles Móra, alcalde i regidor d’hisenda. L’eslògan de campanya d’AM2000 durant les municipals del 2007 ja ho deia ben clar: ‘Carles Móra el teu amic’. I en aquest aspecte no ens ha defraudat. Mentre el nostre alcalde-regidor d’hisenda ha evidenciat una excitant activitat pública i una relació molt especial amb els vilatans i vilatanes d’Arenys de Munt, en canvi, ha desatès les seves responsabilitats pel bon funcionament del nostre Ajuntament: liderar un projecte polític mitjançant l’aplicació d’un PAM (Pla d’actuació Municipal), maximitzar els recursos humans i financers de l’ajuntament, assegurar subvencions i garantir que els projectes urbanístics endegats arribin a bon port. Malauradament, com era d’esperar, cap d’aquestes premisses s’ha complert. Com a resultat d’aquesta manera de fer política l’Ajuntament d’Arenys de Munt ha quedat encallat enmig d’un endeutament rècord.

Nocturnitat i traïdoria
Per empitjorar les coses, s’ha aplicat un increment draconià de l’IBI coherent amb la manera de fer que darrerament caracteritza a l'equip de govern, amb nocturnitat i traïdoria, sense haver-ne informat als veïns. Que els hi preguntin als veïns del Panagall i Av. Sant Jordi. Un fet simptomàtic ha estat l’absoluta manca d’informació per part de l’equip de govern respecte al pressupost municipal d’enguany. Potser el nostre alcalde-regidor d’hisenda creu convenient que els vilatans i vilatanes d’Arenys de Munt no sàpiguen com es gasten els diners de l’Ajuntament, els diners de tots.

Cal escoltar la veu dels veïns i veïnes del Panagall

2009-02-27T16:10:00.000-08:00

El passat dimarts dia 24 de febrer, a la sala d’actes de Can Borrell, els meus companys d’ERC i jo mateix vam poder copsar l’estat d’ànim dels vilatans d’una de les zones amb més densitat de població d’Arenys de Munt.

L’objectiu de la reunió era fer arribar les nostres propostes per a millorar la qualitat de vida dels veïns del Panagall i Av. Sant Jordi en diferents àmbits: civisme, neteja, mobilitat i recollida selectiva. I també per escoltar i recollir els suggeriments, idees i queixes dels mateixos veïns.

L’acte va ser un èxit d’assistència. Però cal reconèixer que el veritable catalitzador de l’alta participació a la reunió -la sala estava plena de gom a gom tot i que jugava el Barça- ha estat la manera destralera de com ha gestionat la comunicació amb els veïns i veïnes del Panagall el regidor d’urbanisme i participació ciutadana, Sr. Alfons Molons.

Des del 8 de setembre del 2008, els veïns i veïnes del Panagall hem esperat que l’Ajuntament ens convoqués per parlar sobre l’arranjament del Panagall i Av. Sant Jordi després d’acabades les obres de soterrament. Tots comptàvem que aquesta actuació estava prevista en el pressupost del 2009 i que estava costejada al 100% pel mateix Ajuntament. A dia d’avui, encara ningú des de l’Ajuntament, a banda del principal partit de l'oposició -ERC-, ha gosat informar als veïns que la cosa no anava així.

És veritat, però, que si l’objectiu era deixar el carrer en l’estat original, aquesta actuació no hagués calgut del consens dels veïns, però també és cert que es van generar unes expectatives de millora de les voreres i qui sap quantes altres coses més, sense dir que allò no seria de franc.

Paradoxalment, qui és regidor de participació ciutadana al mateix temps que d’urbanisme, no ha estat capaç de fer partícips als veïns i veïnes del Panagall i Av. Sant Jordi en un projecte d’arranjament i millora del seu carrer. Ni tampoc de consensuar un possible finançament de les obres amb els veïns. En canvi, s’ha estimat més imposar per ‘reial decret’ un projecte d’eixamplament de les voreres que ha de ser finançat en un 50% pels veïnes i veïnes sense haver preguntat als mateixos interessats si això és el que volen per al seu carrer.

No és admissible que el regidor d’urbanisme, un polític professional que es deu als vilatans, davant una pregunta al ple del dia 5 de febrer, no volgués explicar quan pensava informar-ne als veïns ni tampoc quina quantitat els hi tocaria pagar. Alfons Molons no només no va respondre a la pregunta. Va entendre que preguntar-li el que es pregunten molts veïns és una manera tendenciosa de fer política.

A la reunió de Can Borrell, a banda de copsar la indignació majoritària dels veïns i veïnes del Panagall i Avinguda Sant Jordi, també es va plantejar la necessitat de crear una associació de veïns, una entitat veïnal amb veu pròpia per a fer-se escoltar a l’Ajuntament d’Arenys de Munt. Esperem que aquesta iniciativa pugui començar a caminar en benefici dels interessos de tots els veïns i veïnes del Panagall i Pi Gros, i per a l’enriquiment de la participació ciutadana a la vila d’Arenys de Munt.

Els veïns i veïnes del Panagall es mereixen més respecte

2009-02-08T04:24:00.000-08:00

El passat dia 5 de febrer, el grup d'ERC a l'Ajuntament d'Arenys de Munt va preguntar sobre el cost que han d'assumir els veïns per tirar endavant amb les obres d'urbanització de l'Avinguda Panagall. Malauradament, el regidor d'urbanisme, Sr. Alfons Molons, va fugir d'estudi i no va voler respondre a la pregunta.

Alfons Molons -CIU- un responsable polític que dedica íntegrament el seu temps laboral treballant a l'Ajuntament, no va voler respondre a una qüestió que molts veïns i veïnes del Panagall es fan:

Quan em toca pagar per la urbanització del meu carrer? quan penseu informar-me?

Hi ha 89.625 € que els veïns del Panagall han d'abonar en concepte de contribucions especials per fer l'ampliació de les voreres. Aprofitant les obres de soterrament s'arranjà i reurbanitzarà el carrer. Malauradament ningú del Panagall ha estat informat des de l'Ajuntament. Tots sabíem que és una inversió prevista per aquest 2009. Però tothom comptava que el cost estava inclòs en el projecte suposadament sufragat per les inversions d'enguany sense cost per als veïns.

Alfons Molons no només a fugit d'estudi. Ha entès que preguntar-li què han de pagar els veïns és una manera tendenciosa de fer política. Probablement fer aquestes preguntes aixequen la llebre d'una mala planificació i el anar fent -qui dia passa, any empeny- que sembla haver-se imposat com a manera de funcionar d'alguns polítics professionals a Arenys de Munt. El regidor de CIU tenia a les seves mans resoldre aquesta qüestió. Els polítics es deuen als ciutadans, i un polític amb responsabilitats de govern, regidor d'urbanisme, té l'obligació d'esvair els dubtes dels veïns i veïnes del Panagall sobre qui paga el que es farà en el seu carrer.

És un fet simptomàtic com la suposada transparència informativa dels primers mesos del govern d'AM2000, CIU i PSC s'ha transformat en una opacitat absoluta. Un bon exemple és com el pressupost municipal del 2008 i 2009 no apareix al web municipal: si un veí encuriosit vol saber que fa l'equip de govern amb els seus diners haurà de demanar-ho mitjançant una instància. Una situació absurda quan ens podem estalviar temps i tràmits si aquesta informació aparegués publicada al web municipal. El canvi de regidor d'Hisenda, a banda de provocar un desgavell econòmic de difícil sortida, també ha suposat un empitjorament de la transparència informativa. En els temps de exregidor d'Hisenda, Marià Garriga, n'hi havia molta més.

Dignitat, Orgull Nacional, Respecte

2008-11-13T16:28:00.000-08:00

Una cosa que em quedava per explicar -ho pensava fer el mateix diumenge- és la meva impressió dels nou minuts de silenci, del dia nou de novembre, a les nou del vespre, davant l’ajuntament, per exigir el compliment d’un acord de finançament ‘decent’ del Govern d’Espanya per a Catalunya.

Estàvem aplegats bona part de la representació política del nostre poble, -regidors d’AM2000, ERC, CIU i PSC- militants i d’altres vilatans que també es van apropar per participar d’aquest acte reivindicatiu.

L’alcalde, en Carles Móra, va encetar l’acte amb el to solemne i polit que ens té acostumats -aquest home sap fer reviure cultismes que semblaven condemnats a desaparèixer- i després la resta vam poder dir la nostra. Més que discursos, vam compartir reflexions que anaven més enllà de les pròpies conviccions polítiques.

Jo vaig intentar improvisar unes paraules fent referència a la dignitat, l’orgull nacional -ambdues coses essencials si el que volem es fer-nos respectar.- Perquè el fet d’estar tots fent pinya 9 minuts davant l’ajuntament, no és només per una qüestió de diners, és per molt més, és també per dignitat i orgull nacional.

La meva reflexió d'aquell dia m'ha portat a escriure quatre ratlles sobre el que penso de la dignitat i l’orgull nacional al nostre país.

On és el nostre orgull nacional?
Jo em pregunto com pot ser que els catalans no ens immutem gaire davant certs mitjans espanyols i estrangers quan difamen i agredeixen a la nostra gent i a les nostres institucions. El cas dels extres del cotxe oficial del conseller Benach ha estat paradigmàtic. S’ha discutit sobre la xocolata del lloro. Però el més indigne publicat recentment per un mitjà ens ho ha regalat un d’estranger. El setmanari The Economist ha titllat a un ex president de la Generalitat de cacic i acusa a Catalunya d’inspirar els mals d’Espanya.

No només els catalans no tenim per costum defensar als nostres, sinó que alguns aprofiten aquestes informacions per crear un estat d’opinió d’acord amb els seus interessos particulars. Flac favor al país.

Aquesta manca d’orgull nacional va en línia amb la manca de dignitat que evidencia una part destacada de la classe política catalana. Això pot explicar el perquè alguns ‘catalanistes’ malgasten tantes energies en fer encaixar Catalunya dins Espanya, tot esforçant-se en agradar a certs líders polítics espanyols. Potser val un Ministerio i una nova foto amb el líder espanyol de torn? potser per recuperar el poder a Catalunya i hipotecar la nostra sobirania 25 anys més? quan es perd la dignitat? la dignitat es perd abans que l’orgull o tots dos alhora?

Malauradament, aquests polítics de peix al cove, tot i els seus esforços, només aconsegueixen allargar un maltractament estructural, -en portem més de 300 anys- i amb petits matisos, segons el govern i el règim polític. Però la realitat és tossuda, perquè, ingenuïtats a part, tot i els esforços d’alguns que obcecats pretenen que hem d’anar a Espanya a explicar el nosequè, i independentment del nivell de participació de líders catalans en allò que diuen visión de estado, sigui alt, baix o regular, Espanya ens segueix responent amb més menyspreu, amb més espoli fiscal i amb més asfixia cultural, lingüística i esportiva.

I es què per una vegada que toca que es mullin els polítics espanyols, -sensibles amb la realitat catalana- aquells que tan s’omplien la boca d’estat asimètric, transversal i federalista, ni que fos per conveniència, ara destaquen per la seva manca de voluntat política per complir amb un acord de finançament que estableix l’Estatut. Sobta doncs, que el Govern espanyol s’hagi negat ha arribar a un acord de finançament que marca l’Estatut, -a l’agost es podia haver tancat perquè oficialment no hi havia crisi- un Estatut fet a la mida del que desitjava el Govern de Madrid. A Catalunya la compra-venda de dignitat sempre li surt ben cara.

Però no desesperem. Ara ens trobem cada dia 9, a les nou, durant nou minuts davant l’ajuntament per exigir a Espanya que compleixi. Potser això no servirà per provocar cap daltabaix polític a nivell de l’estat espanyol, però si ens pot servir a nivell personal, per adonar-nos que encara hi ha gent que no ha perdut la dignitat, ni l’orgull nacional que ens cal per fer-nos respectar.

No a l'increment dramàtic de l'IBI

2008-11-13T09:10:00.000-08:00

Avui tenim Ple extraordinari, un dels punts a tractar són les ordenances fiscals de l'any 2009. Alguna cosa ens han acceptat, tot i com sempre, a mitges. La potenciació de noves dinàmiques econòmiques que donin resposta a les empreses òrfenes d'activitat degut a la crisi immobiliària, va ser una proposta que ara sembla calar dins l'Equip de Govern, però com he dit, a mitges.

L'IBI - Un increment espectacular
A banda de l'impuls de la rehabilitació amb bonificacions de l'impost ICIO -impost de construccions i obres- poca cosa més han proposat. No volen implantar el Segell verd, tampoc implantar una política activa en bonificacions -subvencions- de l'IBI per a la rehabilitació, però AM2000, CIU i PSC, si volen incrementar l'IBI amb una pujada que promet ser d'escàndol.

Any rere any el valor cadastral dels habitatges d’Arenys de Munt s’apuja esglaonadament, per aquesta raó l’ajuntament ha aplicat reduccions de tipus, del 0,76 el 2006 al 0,72 el 2008, que han anat suavitzant els increments en els rebuts com a resultat de les actualitzacions en el valor cadastral. Tot i aquestes reduccions en l’impost de l’IBI, els vilatans d’Arenys de Munt hem comprovat en els nostres rebuts, i en molts casos, increments que han doblat o triplicat l’IPC anual.

Aquestes reduccions del tipus, que semblava una política a continuar els propers anys, ara es trenca definitivament i de sobte. Pel 2009 se’ns proposa un tipus a aplicar a l’IBI del 0,79. Aquest increment es tradueix en augments que poden arribar a superar amb escreix el 20% en molts casos. Per a la majoria de famílies de la nostra vila, això és sens dubte inacceptable i escandalós.

En tot cas, si cal incrementar l’IBI s’haurà de fer esglaonadament i mai de cop, i molt menys en enmig d’una crisi econòmica. Un increment tan elevat només respon a una manera de fer: tapar forats a corre-cuita a costa d’augmentar la pressió fiscal als vilatans i vilatanes d’Arenys de Munt. Una bona política fiscal només es pot fer des de la moderació i el rigor en la despesa. Aquest rigor ha mancat absolutament en una gestió molt deficient dels diners públics, que són els diners de tots.

La manca de planificació i previsió ha portat a l’Equip de Govern a prendre mesures desesperades en els pitjors moments i que perjudiquen enormement a les classes treballadores de la nostra vila.

Mesures desesperades?

2008-09-22T11:37:00.000-07:00

El passat dijous, 18 de setembre, el Punt Diari publicava la notícia que l’alcalde d’Arenys de Munt, Carles Móra, ha decidit tornar a concedir llicències d’obres a les urbanitzacions –des de l’any 2006 restaven suspeses a condició de posar-se al dia per ser recepcionades per l’Ajuntament–.

En una primera valoració, podríem qualificar la notícia com a molt bona pels parcelistes, però també per als professionals de la construcció, els quals no fa massa temps anaven de bòlid per excés de demanda, i ara (en molts casos) ja es conformen amb poder assegurar els mínims de feina per poder tirar endavant el que resta d’any. Arran d’aquesta notícia, m’he trobat amb un petit contractista que m’explicava que tenia congelat un projecte a Collsacreu des del 2006, i que aquest canvi li pot suposar el no haver de tancar i no haver de tornar a l’economia submergida. Per tant, des d’aquesta perspectiva més humana no podem posar objeccions a la mesura.

Durant les negociacions dels pressupostos municipals i les ordenances, una de les qüestions que vam apuntar a l’alcalde, va ser la caiguda dels ingressos per concepte d’ICIO –impost per construccions i obres– com a resultat de la crisi immobiliària, i que calia implantar mesures per desenvolupar noves dinàmiques econòmiques per a les empreses constructores, i al mateix temps impulsar un canvi de l’estructura econòmica de la nostra vila. En un proper article parlaré d’aquestes i d’altres mesures que vam proposar, que malauradament van ser descartades per l’Equip de Govern.

Com era de preveure, l’ajuntament d’Arenys de Munt està passant per un moment econòmic ‘delicat’, i és ben cert que la recessió econòmica i el problema estructural d’un insuficient finançament ens passa factura a tots, però aquí tenim un problema afegit: la deficient gestió dels diners municipals a la nostra vila.

Parlar del pressupost amb detall pot ser feixuc, però cal fer-ho per posar de manifest, amb claredat, el perquè estem com estem. Ara de moment, com no em puc estendre, ens haurem de conformar amb una visió necessàriament superficial. Hi ha desgavell en la despesa corrent i els costos en les obres emblemàtiques d’aquest mandat, escola bressol i pavelló municipal s’han disparat.

Tornant al tema que tractàvem al començament d’aquest article, l’aixecament de la suspensió de les llicències d’obra a les urbanitzacions podria ser una mesura més d’última hora, per incrementar els ingressos en concepte d’obres i fer quadrar els números, que no pas una actuació meditada i treballada.

Probablement els contactes que hi ha hagut entre l’Ajuntament i les urbanitzacions han servit per alguna cosa, i esperem que les meves sospites -en Carles Móra diria malfiances- no tinguin fonament. Aquest canvi de postura envers les urbanitzacions hauria de respondre a un compromís en ferm, perquè en un temps determinat, les urbanitzacions es trobin en les millors condicions per ser recepcionades. En Carles Móra diu que així és. Ens el creiem?